dissabte, 15 de febrer del 2014

Poemes º

Tot i que el concepte d'art ha deixat d'existir. Ha mort ofegat per la enorme quantitat de veus discordants que amaguen i defensen el DISCURS ÚNIC d'aquesta societat malalta. La poesia i l'art segueix sent inalienable a les persones humanes, com un tret definitori de l'espècie. Doncs aquí alguns poemes d'Eudald Ferrer.



Esquitxo rimes per cada
bassal que trepitjo.
Només m'escolten
els vagabunds,
amb la mà
estesa.
Les gotes
que esquitxo
s'introdueixen / entren
en bosses de plàstic.
I transformen el color
de les mans
que les transporten.
Què és un poema ?
Què és un poeta ?
Les meves xancletes
han mullat totes
les jaquetes
de pell
i pelfa ,
i ara amb la meva poesia,
i la meva tristesa
aniré a jaure a l'herba.




Es fa complicat de trobar,
un oasis de tranquil·litat
entre la pressa de les coses.
L'autobús ha d'arribar a la parada,
el tren a l'estació,
el treballador a la feina,
l'empresari a l'empresa.
Es fa complicat de trobar,
un petit punt d'incertesa.
El pis s'ha de netejar,
La llum s'ha de pagar.
L'aigua l'hem d'estalviar.
I els diners pose'ls al banc.
Com es fa difícil de trobar
un petit racó de paciència
si entre clàxons i semàfors
ens hem complicat l'existència.