dijous, 21 de setembre del 2017

Our future lies deep in the afternoon. Poemas de Raymond Carver. Versión bilingüe.

Poemes extraídos del libro Todos Nosotros escogidos por Tess Gallagher y traducidos por Jaime Priede.

Por la mañana, pensando en el imperio 

Apretamos los labios contra el borde esmaltado de las tazas
e intuimos que esta grasa que flota
en el café logrará que el corazón se nos pare cualquier día.
Ojos y dedos se dejan caer sobre los cubiertos de plata
que no son de plata. Al otro lado de la ventana, las olas
golpean contra las paredes como desconchadas de la vieja ciudad.
Tus manos se alzan del áspero mantel
como si fueran a hacer una profecía. Tus labios se estremecen...
Te diría que al diablo con el futuro.
Nuestro futuro yace en lo más profundo de la tarde.
Es una calle angosta por la que pasa un carro con su carretero,
el carretero nos mira y vacila ,
luego menea la cabeza. Mientrás tanto,
rompo indiferente el espléndido huevo de una gallina de raza Leghorn.
Tus ojos se nublan. Te vuelves para mirar el mar
tras la hilera de tejados, Ni las moscas se mueven,
rompo el otro huevo.
Seguramente nos hemos empequeñecido juntos.

Morning, thinking of empire. 

We press our lips to the enameled rim of the cups
and know thins grease that floats
over the coffee will one day  stop our hearts.
Eyes and fingers drop onto silverware
that is not silverware. Outside the windows, waves
beat against the chipped walls of the old city.
Your hands rise from the rough tablecloth
as if to prophesy. Your lips tremble...
I want to sat to hell with the future.
Our future lies deep in the afternoon.  
It is a narrow street with a cart and driver
a driver who looks at us and hesitates,
then shakes his head, Meanwhile,
I cooly crack the egg of a fine Leghorn chicken.
Your eyes film You turn from me and look across
the rooftops at the sea. Even the flies are still.
I crack the other egg.
Surely we have diminished one another.



Beviendo en el coche 

Es agosto y no he
leído un libro en seis meses
salvo una cosa titulada The Retreat From Moscow 
de Caulaincourt.
Sin embargo, soy feliz
cuando voy en coche con mi hermano
bebiendo una pinta Old Crow.
No vamos a ningún sitio,
conducimos sin más.
Si cerrara los ojos durante un minuto
no sabría donde estoy
y me tumbaría encantado a dormir para siempre
a la orilla de la carretera.
Pero mi hermano me da un suave codazo.
En un momento va a pasar algo.

Drinking while driving 

It's august and I have not
reed a book in siz months
except something called The Retreat From Moscow 
by Caulaincourt.
Nevertheless, I am happy
riding in a car with my brother
and drinking from a pint of Old Crow.
We do not have any place in mind to go,
we are just driving.
If I closed my eyes for a minute
I would be lost, yet
I could gladly lie down and sleep forever
beside this road.
My brothers nudges me.
Any minute now, something will happen.




MIEDO 

Miedo a ver un coche de la policía acercarse a mi puerta.
Miedo a dormirme por la noche.
Miedo a no dormirme.
Miedo al pasado resucitando .
Miedo al presente echando a volar.
Miedo al teléfono que suena en la quietud de la noche.
Miedo a las tormentas eléctricas.
Miedo a la limpiadora que tiene una mancha en la mejilla.
Miedo a los perros que me han dicho que no muerden.
Miedo a la ansiedad.
Miedo a tener que identificar el cuerpo de un amigo muerto.
Miedo a quedarme sin dinero.
Miedo a tener demasiado , aunque la gente no creerá esto.
Miedo a los perfiles psicológicos.
Miedo a llegar tarde y miedo a llegar antes que nadie.
Miedo a la letra de mis hijos en los sobres.
Miedo a que mueran antes que yo y me sienta culpable.
Miedo a tener que vivir con mi madre cuando ella sea vieja,
y yo también.
Miedo a la confusión.
Miedo a que este día acabe con una nota infeliz.
Miedo a llegar y encontrarme con que te has ido.
Miedo a no amar y miedo a no amar lo suficiente.
Miedo de que lo que yo amo resulte letal para los que amo.
Miedo a la muerte.
Miedo a vivir demasiado.
Miedo a la muerte.
       Ya he dicho esto.

FEAR 

Fear of seeing a police car pull into the drive.
Fear of falling asleep at night.
Feat of not falling asleep.
Fear of the past rising up.
Fear of the present taking flight.
Fear of the telephone that rings in the dead of night.
Fear of the electrical storms.
Fear of cleaning woman who has a spot on her check !
Fear of dogs I've been told won't bite.
Fear of anxiety!
Fear of having to identify the body of a dead friend.
Fear of running out of money.
Fear of having too much, thought people won't believe this.
Fear of psychological profiles.
Fear of being late and fear of arriving before anyone else.
Fear of my children's handwriting on envelopes.
Fear they'll die before I do, and I'll feel guilty.
Fear of having to live with my mother in her old age, and mine.
Fear of confusion.
Fear this day will end on an unhappy note.
Fear of waking up to find you gone.
Fear of not loving and fear of not loving enough. 
Fear that what I love will prove lethal to those I love.
Fear of death.
Fear of living too long.
Fear of death.
I've said that.


ROMANTICISMO 

Las noches son muy oscuras aquí.
Pero si hay luna llena, lo sabemos :
sentimos una cosa en un momento
y otra distinta al siguiente.

Romanticism

The nights are very unclear here.
But if the moon is full, we know it.
We feel one thing one minute,
something else the next.



PROTEGIENDO A LA NÚMERO UNO 

Ahora que te has ido durante cinco días,
fumaré todos los cigarrillos que quiera y
donde quiera. Haré bollos y me los comeré
con mermelada y tocino. Haré el vago. Seré
indulgente conmigo mismo. Pasearé por la playa sólo
si me apetece. Y me apetece, a solas y pensando en mis años jóvenes .
En las personas que entonces me amaron más allá de la razón,.
Y en cómo yo las amé a ellas sobre todas las demás.
Excepto de una. Estoy diciendo que haré todo
lo que quiera mientras estés fuera !!
Pero hay una cosa que no haré.
No dormiré en nuestra cama sin ti.
No. No me apetece.
Dormiré ahí donde suelto una blasfemia si me apetece,
ahí donde duermo cuando estás fuera
y no puedo abrazarte como lo hago.
En el sofá roto de mi estudio.

STILL LOOKING OUT FOR NUMBER ONE 

Now that you've gone away for five days,
I'll smoke all the cigarettes I want,
where I want. Make biscuits and eat them
with jam and fat bacon. Loaf.  Indulge
myself. Walk on the beach if I feel
like it. And I feel like it, alone and
thinking about when I was young. The people
then who loved me beyond reason.
And how I loved them above all others.
Except one. I'm saying I'll do everything
I want here while you're away!
But there's one thing I won't do.
I won't sleep in our bed without you
No. It doesnt please me to do so .
I'll sleep where I damn well feel like it
Where I sleep best when you're away
and I can't hold you the way I do.
On the broken sofa in my study.

dimecres, 7 de desembre del 2016

El cicle de les roques

Què serem ?
Serem fulls de paper,
desats sota una taula,
un conjunt de lletres,
perdudes i oblidades,
condemnades a estar juntes ?

Esperaran ser pronunciades,
per una veu clara i forta,
convençuda.

Què serem ?
Serem un cor de veus,
que fan cançons i canten,
quan el sol s'amaga,
quan la pluja dansa,
força que de mà en mà corre.

Espontani moment de germanor,
col·lectiva – desapareixerà
com l'ona a la sorra.

Què serem ?
Serem la pedra del riu
que sent el pes immortal
de l'aigua, a sobre,
tot oprimint-li el cos ?

Pedra contra pedra,
sorra contra sorra,
i tu pretenies trencar

la invencible cadena de les coses ?  

dimecres, 7 de setembre del 2016

TOTA GUERRA ÉS SUÏCIDA!

    << всё это было, было, было...>>* A. Block
                         * " Tot això era, era, era... " A. Block


Camps sembrats de mort,
antany plens de vida,
Camps que sembren mort,
collim cadàvers.
Amagats en la natura,
entre branques d'arbres,
sota les fulles mortes,
caigudes al terra.
Camps sembrats amb morts,
collim records
                    [ perduts.

<< No morirem fins ser vençuts!
No serem vençuts fins que morim ! >>

Camps ara sembrats de mort,
i antany tan plens de vida,
Entre el malèfic silenci mortífer
el bosc com un gran cor crida :
                 
-Tota guerra és suïcida !
                                                               

dimecres, 26 d’agost del 2015

La mort d'un poeta

                                                                                                                   A V. V. Maiakovski. 

Des d'un racó
de l'habitació
veig com
dos operaris dels serveis
mèdics,
examinen el meu cos quiet
i solitari
que reposa al bell mig de la cambra.
I després de prendre'm el canell
i decretar la irrevocable manca
de pols,
declaren amb veu forta i segura :
                                              << ÉS UN CADÀVER >>.
Cap dels dos operaris sembla preocupat,
                                           la seva feina els ha educat.
Miren al voltant s'encongeixen d'espatlles
i de sobte una pregunta els hi apareix :
<< Qui és la víctima ? >>.
I miren al voltant i descobreixen tres ampolles
                                                                  buides,
dues samarretes tacades , llibres oberts
                                               amb pàgines trencades.
Tot seguit introdueixen les seves sarnoses mans
a les meves butxaques, el meu cos ja no es mou ,
buit de vida.
Qui era aquest home ?
Ningú no sap que era el gran poeta
                                                   EUDALD FERRER.
S'inquieten de desconèixer la identitat,
no hi ha cap document al meu robatge.
Tampoc a l'armari, ni a la taula,
ni sota el llit, ni a la butaca ,
ni a la cuina.
Tothom pot triar el dia de la seva mort.
Desconcertats els operaris marxen,
després de mirar-me amb fàstic.
Si m'haguessin escopit
haguessin netejat alguns dels meus actes.
Em quedo sol, amb el meu cadàver.
Tot és una il·lusió, després d'haver viscut
en una presó, he pogut morir



                                                      LLIURE.  


divendres, 16 de gener del 2015

Bukowski, In this city now, n to lean back into it


in this city now-

wives'heads are
battered
against kitchen
walls
by unemployed
butchers.

Pimps
send out their
dreary and doped
of tired
girls.

Upstairs a man
pukes
his entire stomach
into a
wastebasket.
We all drink
too much
cheap wine.
Search for
cigarettes.
Look at our
mates
across
tabletops
and wonder why
they became
ugly
so soon.
We turn our
TV's on
searching for
baseball games
soaps
and
cop shows.

But is only
the sound
we want
some minor
distraction

nobody cares
about
endings
we know the
end.
Some of us
weaken
some of us
became
sniffers of
Christ .
Some don't.

To know anything is
to score
and to score
is
necessary

that's
baseball
and that's all
the rest
of it
too.




Ara mateix en aquesta ciutat :

Carnissers
sense feina
propulsen
els caps de les seves dones
contra les parets
de la cuina.
Xulos-putes
treuen a passejar
tristes i drogades
tropes
de noies
cansades.

Al pis de dalt un paio
vomita
sencer el seu estòmac
dins d'una
paperera.

Tots bebem
massa
vi barat.

Busquem
cigarros.

Mirem les nostres
parelles
per sobre
la taula
i ens preguntem
perquè
s'han fet lletges
tan d'hora.

Encenem la
tele a la
recerca de
partits de beisbol
telenoveles
i
series de
policies.

Però només
volem
el so.

Alguna petita
distracció.

Ningú es preocupa
pels
finals.

Ja coneixem el
final.

Alguns de nosaltres
febles.
Alguns de nosaltres
esnifarem
a JesuCRIST.

ALTRES NO.

Saber quelcom
és apuntar-se un tanto
i apuntar-se un tanto
és
necessari
així és
el beisbol

i així és
també
tota
la resta.  








TO LEAN BACK INTO IT
like in a chair the color of the sun
as you listen to lazy piano music
and the aircraft overhead are not
at war.
Where the last drink is as good as
the first
and you realized that the promises
you made yourself were
kept.
That's plenty.
That last: about the promises :
what's not so good is that the few
friends you had are
dead and they seem
irreplaceable.
As for the women, yu didn't know enough
early enough
and you knew enough
too late.
And if more self-analysis is allowed : is
nice you turned out well-
honed .
That you arrived late
and remained generally
capable.
Outside of that , not much to say
except you can leave without 
regret. 
until then, a bit more amusement, 
a bit more endurance, 
leaning back
into it 
like the dog who got across
the busy street : 
not all of it was good 
luck. 

DEIXAR-SE ENDUR CAP EL CENTRE 

Com en una butaca del color del sol
escoltes una lenta melodia de piano
i els avions que et sobrevolen el cap
no estan en guerra.
On les últimes copes són tan bones
com les primeres
i t'adones que les promeses
que vas fer-te s'han
mantingut.
És plenitut.
Això últim : sobre les promeses :
el que no és tan bo és que els pocs
amics que tenies
estan morts i semblen
irreemplaçables. 
Pel que fa a les dones : no en sabies prou 
quan era massa d'hora 
i vas saber-ne prou 
quan era massa tard. 
I si més auto-analisis m'és permès : és 
bo saber que vas sortir-ne ben 
despert . 
que arribaves tard 
i generalment et mantenies 
capaç. 
Apart d'això , no hi ha molt a dir 
excepte que pots marxar sense 
penediment. 
fins llavors, una mica més de diversió, 
una mica més de resistència, 
deixant-te endur 
cap el centre. 
com el gos que pot creuar 
un carrer ple de trànsit : 
no només fou bona 
sort. 



UN COR MALALT

Era una nit de lluna plena, i dormiem junts en un sofa desplegable. Era una nit de lluna plena i la lluna il·luminava plenament la cambra. Entre les cortines veiem els edificis que ens envoltàven i jo amb el braç estirat cap a ella, l'abraçava. I li mirava a la cara, que brillava enfosquida, pel reflex de la lluna, dorat, sobre els llençols. Però ella estava molt preocupada des d'una bona estona abans que el seu cor palpitava d'una manera exagerada. Els seus batecs sobrepassaven el nombre de batecs normals d'una persona. I em vaig decidir a fer alguna cosa al respecte. Vaig ficar les meves mans en el seu cos d'argila mullada i en vaig extreure el cor. Era un cor gros i pesat, d'un color vermell lluent. Notava entre les seves mans la seva palpitació exagerada, i vaig tenir una idea. Vaig agafar el rellotge-despertador de l'habitació, i els vaig apropar per tal de compenetrar-los. Però en lloc de calmar-se el seu cor gros, roig va accelarar-se nerviós. Jo em vaig espantar, perquè el nombre de batecs, ara superava amb escreix el nombre establert per la ciència. I vaig allunyar el seu cor del rellotge malvat. I maldant perquè no rellisqués el seu cor gros, roig, envoltat d'un líquid llefiscós, vaig fer via cap a la cuina, on un altre rellotge, més gros, més seriós, penjava. El vaig treure del seu clau i el vaig apropar al cor amb esforços, i aquest últim altre cop va accelarar-se veloç, i jo em vaig espantar. Però de cop mirant per la finestra, observant la lluna ho vaig comprendre. I seguint el meu instint vaig agafar el rellotge gros i seriós, i el vaig tirar a terra, un cop a terra hi vaig saltar a sobre. Tres cops secs i el rellotge va parar. I el cor va passar de cent quaranta revolucions a cent quinze. << És això el que haig de fer ! >> . I amb les dues mans sostenint el seu cor amb cura però corrent vaig arribar a l'habitació on sobre el llit ELLA seguia dormint tranquil·la, lleugerament fosca. Vaig agafar el petit despertador i vaig obrir la finestra, i sentint el fred colpejar-me la cara vaig agafar embranzida i vaig llençar el rellotge, lluny, amb força i per fi el cor va calmar-se. Aquell cor no volia saber-ne res del pas del temps. 

dijous, 15 de maig del 2014

Les paraules justes

Vivre sa vie, Jean-Luc GODARD, 1962

La relació entre el pensament i la paraula es tan intens que no hi ha cap diferència. Quan pensem, parlem, i quan parlem, no fem més que pronunciar sense cap filtre els nostres pensaments. En aquest sentit, si les persones oscil·lem entre el silenci i la paraula és perquè els moments de silenci ens serveixen per planificar els moments de paraula. És a dir, forçosament hem de fer una pausa, aturar el nostre jo actiu què és qui parla, per retrobar-nos amb el nostre jo interior què és qui pensa, qui crea la nostra personalitat individual. I basculem entre aquests dos móns perquè certament parlar és reneixer, si entenem que cada vegada que parlem estem creant una vida nova, diferent a la que portem en silenci. Els mots seran els palaus on podrem construir una existència nova, lliurement constituida, creada per ser el racó perfecte per postrar-se a l'eternitat. Amb la condició d'haver trobat les paraules justes.