divendres, 16 de gener del 2015

Bukowski, In this city now, n to lean back into it


in this city now-

wives'heads are
battered
against kitchen
walls
by unemployed
butchers.

Pimps
send out their
dreary and doped
of tired
girls.

Upstairs a man
pukes
his entire stomach
into a
wastebasket.
We all drink
too much
cheap wine.
Search for
cigarettes.
Look at our
mates
across
tabletops
and wonder why
they became
ugly
so soon.
We turn our
TV's on
searching for
baseball games
soaps
and
cop shows.

But is only
the sound
we want
some minor
distraction

nobody cares
about
endings
we know the
end.
Some of us
weaken
some of us
became
sniffers of
Christ .
Some don't.

To know anything is
to score
and to score
is
necessary

that's
baseball
and that's all
the rest
of it
too.




Ara mateix en aquesta ciutat :

Carnissers
sense feina
propulsen
els caps de les seves dones
contra les parets
de la cuina.
Xulos-putes
treuen a passejar
tristes i drogades
tropes
de noies
cansades.

Al pis de dalt un paio
vomita
sencer el seu estòmac
dins d'una
paperera.

Tots bebem
massa
vi barat.

Busquem
cigarros.

Mirem les nostres
parelles
per sobre
la taula
i ens preguntem
perquè
s'han fet lletges
tan d'hora.

Encenem la
tele a la
recerca de
partits de beisbol
telenoveles
i
series de
policies.

Però només
volem
el so.

Alguna petita
distracció.

Ningú es preocupa
pels
finals.

Ja coneixem el
final.

Alguns de nosaltres
febles.
Alguns de nosaltres
esnifarem
a JesuCRIST.

ALTRES NO.

Saber quelcom
és apuntar-se un tanto
i apuntar-se un tanto
és
necessari
així és
el beisbol

i així és
també
tota
la resta.  








TO LEAN BACK INTO IT
like in a chair the color of the sun
as you listen to lazy piano music
and the aircraft overhead are not
at war.
Where the last drink is as good as
the first
and you realized that the promises
you made yourself were
kept.
That's plenty.
That last: about the promises :
what's not so good is that the few
friends you had are
dead and they seem
irreplaceable.
As for the women, yu didn't know enough
early enough
and you knew enough
too late.
And if more self-analysis is allowed : is
nice you turned out well-
honed .
That you arrived late
and remained generally
capable.
Outside of that , not much to say
except you can leave without 
regret. 
until then, a bit more amusement, 
a bit more endurance, 
leaning back
into it 
like the dog who got across
the busy street : 
not all of it was good 
luck. 

DEIXAR-SE ENDUR CAP EL CENTRE 

Com en una butaca del color del sol
escoltes una lenta melodia de piano
i els avions que et sobrevolen el cap
no estan en guerra.
On les últimes copes són tan bones
com les primeres
i t'adones que les promeses
que vas fer-te s'han
mantingut.
És plenitut.
Això últim : sobre les promeses :
el que no és tan bo és que els pocs
amics que tenies
estan morts i semblen
irreemplaçables. 
Pel que fa a les dones : no en sabies prou 
quan era massa d'hora 
i vas saber-ne prou 
quan era massa tard. 
I si més auto-analisis m'és permès : és 
bo saber que vas sortir-ne ben 
despert . 
que arribaves tard 
i generalment et mantenies 
capaç. 
Apart d'això , no hi ha molt a dir 
excepte que pots marxar sense 
penediment. 
fins llavors, una mica més de diversió, 
una mica més de resistència, 
deixant-te endur 
cap el centre. 
com el gos que pot creuar 
un carrer ple de trànsit : 
no només fou bona 
sort. 



UN COR MALALT

Era una nit de lluna plena, i dormiem junts en un sofa desplegable. Era una nit de lluna plena i la lluna il·luminava plenament la cambra. Entre les cortines veiem els edificis que ens envoltàven i jo amb el braç estirat cap a ella, l'abraçava. I li mirava a la cara, que brillava enfosquida, pel reflex de la lluna, dorat, sobre els llençols. Però ella estava molt preocupada des d'una bona estona abans que el seu cor palpitava d'una manera exagerada. Els seus batecs sobrepassaven el nombre de batecs normals d'una persona. I em vaig decidir a fer alguna cosa al respecte. Vaig ficar les meves mans en el seu cos d'argila mullada i en vaig extreure el cor. Era un cor gros i pesat, d'un color vermell lluent. Notava entre les seves mans la seva palpitació exagerada, i vaig tenir una idea. Vaig agafar el rellotge-despertador de l'habitació, i els vaig apropar per tal de compenetrar-los. Però en lloc de calmar-se el seu cor gros, roig va accelarar-se nerviós. Jo em vaig espantar, perquè el nombre de batecs, ara superava amb escreix el nombre establert per la ciència. I vaig allunyar el seu cor del rellotge malvat. I maldant perquè no rellisqués el seu cor gros, roig, envoltat d'un líquid llefiscós, vaig fer via cap a la cuina, on un altre rellotge, més gros, més seriós, penjava. El vaig treure del seu clau i el vaig apropar al cor amb esforços, i aquest últim altre cop va accelarar-se veloç, i jo em vaig espantar. Però de cop mirant per la finestra, observant la lluna ho vaig comprendre. I seguint el meu instint vaig agafar el rellotge gros i seriós, i el vaig tirar a terra, un cop a terra hi vaig saltar a sobre. Tres cops secs i el rellotge va parar. I el cor va passar de cent quaranta revolucions a cent quinze. << És això el que haig de fer ! >> . I amb les dues mans sostenint el seu cor amb cura però corrent vaig arribar a l'habitació on sobre el llit ELLA seguia dormint tranquil·la, lleugerament fosca. Vaig agafar el petit despertador i vaig obrir la finestra, i sentint el fred colpejar-me la cara vaig agafar embranzida i vaig llençar el rellotge, lluny, amb força i per fi el cor va calmar-se. Aquell cor no volia saber-ne res del pas del temps.