A V. V. Maiakovski.
Des d'un racó
Des d'un racó
de l'habitació
veig com
dos operaris dels serveis
mèdics,
examinen el meu cos quiet
i solitari
que reposa al bell mig de la cambra.
I després de prendre'm el canell
i decretar la irrevocable manca
de pols,
declaren amb veu forta i segura :
<< ÉS UN CADÀVER >>.
<< ÉS UN CADÀVER >>.
Cap dels dos operaris sembla preocupat,
la seva feina els ha educat.
Miren al voltant s'encongeixen d'espatlles
i de sobte una pregunta els hi apareix :
<< Qui és la víctima ? >>.
I miren al voltant i descobreixen tres ampolles
buides,
dues samarretes tacades , llibres oberts
amb pàgines trencades.
Tot seguit introdueixen les seves sarnoses mans
a les meves butxaques, el meu cos ja no es mou ,
buit de vida.
Qui era aquest home ?
Ningú no sap que era el gran poeta
EUDALD FERRER.
S'inquieten de desconèixer la identitat,
no hi ha cap document al meu robatge.
Tampoc a l'armari, ni a la taula,
ni sota el llit, ni a la butaca ,
ni a la cuina.
Tothom pot triar el dia de la seva mort.
Desconcertats els operaris marxen,
després de mirar-me amb fàstic.
Si m'haguessin escopit
haguessin netejat alguns dels meus actes.
Em quedo sol, amb el meu cadàver.
Tot és una il·lusió, després d'haver viscut
en una presó, he pogut morir
LLIURE.
