La mort d'un poeta

                                                                                                                   A V. V. Maiakovski. 

Des d'un racó

de l'habitació

veig com

dos operaris dels serveis

mèdics,

examinen el meu cos quiet

i solitari

que reposa al bell mig de la cambra.

I després de prendre'm el canell

i decretar la irrevocable manca

de pols,

declaren amb veu forta i segura :
                                              << ÉS UN CADÀVER >>.

Cap dels dos operaris sembla preocupat,

                                           la seva feina els ha educat.

Miren al voltant s'encongeixen d'espatlles

i de sobte una pregunta els hi apareix :

<< Qui és la víctima ? >>.

I miren al voltant i descobreixen tres ampolles

                                                                  buides,

dues samarretes tacades , llibres oberts

                                               amb pàgines trencades.

Tot seguit introdueixen les seves sarnoses mans

a les meves butxaques, el meu cos ja no es mou ,

buit de vida.

Qui era aquest home ?

Ningú no sap que era el gran poeta

                                                   EUDALD FERRER.

S'inquieten de desconèixer la identitat,

no hi ha cap document al meu robatge.

Tampoc a l'armari, ni a la taula,

ni sota el llit, ni a la butaca ,

ni a la cuina.

Tothom pot triar el dia de la seva mort.

Desconcertats els operaris marxen,

després de mirar-me amb fàstic.

Si m'haguessin escopit

haguessin netejat alguns dels meus actes.

Em quedo sol, amb el meu cadàver.

Tot és una il·lusió, després d'haver viscut

en una presó, he pogut morir

                                                      LLIURE.