descripcions de la burgesia barcelonina I

El trànsit era fluid aquell matí de diumenge. Rutinariament sortí al balcó i contemplant la gent passejar pel carrer Balmes, s'encengué un cigarret. Amb la mirada fixada a l'àtic d'en front, que ell tant envejava; amb aquells testos plens de flors violetes i aquells xiprés meticulosament cuidats i encabits en un recinte de pocs metres quadrats, notà com ella l'abraçava per l'esquena. Tancà els ulls i llençà el cigarret que, giravoltant sobre el seu propi eix caigué tranquil·lament i somort al terra d'aquella vorera on la gent seguia el seu curs, impassible. Després, amb cura, es girà i notà la calentor coneguda d'aquells llavis, ara ja seus. Agafant-se les mans entraren dins de l'estudi on hi regnava un desordre de papers, llibres i fotografies d'antics dinars familiars. Apagaren aquella làmpada de marbre, que ell comprà content en una subasta barcelonina. I encara agafats del bracet, just abans de correr les cortines, vegeren la façana modernista de l'edifici del davant, on el sol il·luminava i al·legrava  les finestres que com la seva, les cortines amagaven múrries els actes dels seus integrants. I amb la foscor imposada, el panteix cansat d'ell al coll d'ella o l'olor del cos nu d'ella els feren sentir tan joves, tan violents, tan esgotats, tan màgics...