Quan el deliri d'escriure
torna,
la nit entrant , els
partits de futbol
s'han acabat, els homes
descansen
estaven cansats.
La nit es freda, quasi
punxant.
 |
| Doisneau |
esvelta em desvela i
desvetlla.
Quanta son perduda per la
teva figura.
Els dies es succeeixen,
les idees
es dedueixen, els cossos
inertes
passegen per carrers
foscos,
boscos de fanals i focus.
Les setmanes, planes i
curtes
comencen i acaben, res
canvia:
massa vitalitat
anestesiada,
masses il·lusions
esfondrades,
masses somriures
malgastats,
massa esperança venuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada