Un comiat és l'intercanvi d'emocions anterior a una separació de transcursos vitals. Potser una separació momentània o eterna de dos cossos. Aquesta és manifesta a través de mirades, gestos o paraules. I sempre la mateixa sensació de ressó dins del cervell i l'analisi de les paraules, gestos o mirades fetes segons abans.
El gegant de la literatura americana Jack Kerouac en descriu un així :
En Dean em va mostrar més fotos.Vaig comprendre que aquelles eren totes les fotos que els nostres fills mirarien un dia al·lucinats, pensant que els seus pares havien tingut unes vides tranquil·les i ordenades, estabilitzades-fins-la-foto i es llevaven al matí per caminar orgullosament per les voreres de la vida, sense imaginar-se mai la tràgica bogeria i el mullader de les nostres vides reals, la nostra nit real, tot l'infern, la carretera de malson sense sentit. Tot a dins d'un buit infinit i sense començament. Llastimoses formes d'ignorància.
- Adéu , adéu.
En Dean va apartar-se en el capvespre llarg i vermell. Les locomotores fumaven i passaven a sobre seu. Les seves ombres el seguien, imitaven la seva manera de caminar i els seus pensaments i el seu mateix ésser. Va girar-se i va fer un gest tímid i avergonyit amb la mà, va cridar qualsevol cosa que no vaig comprendre. Va córrer al voltant en un cercle. Cada cop s'acostava més a la cantonada de ciment del pont del ferrocarril. Va fer un últim senyal . Jo li vaig contestar amb un gest. De sobte ell es va ajupir a la seva vida i va desapàreixer ràpidament de la meva vista. Jo vaig mirar la desolació dels meus propis dies. Jo també tenia un camí terriblement llarg per recórrer.
J. Kerouac, A la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada