La molt
porca mira els productes que desitja comprar . Segueix un impuls
consumista inspirat en revistes de decoració. Gerros d'argila
pintats de verd que brillen i tauletes de nit de vidre, molt
modernes, se la miren darrera d'un vidre transparent d'aparador. I
ella perd el seu aire de superioritat que emana el seu caminar a cada
passa, per quedar-se embadalida, amb la boca oberta, contemplant. De cop es
desperta i aspirant el cigarro s'allunya; continua el seu caminar
condescendent i rabiós.
L'uniforme
vermell la fa destacar entre la multitud i ella, agradosa de les mirades que la gent
li dirigeix, les respon amb fàstic. La pobra no sap que la seva
labor, que executa solemne i satisfeta, perpetua les pretensions
ufanes d'uns individus que només defensen certs interessos privats,
amb carn i ungles, amb sang i fetge. Però ella irrevocable com una
sentència, aplica impecable la normativa, es tracti d'un jove que
intenta colar-se o d'una vella que ha confós la tarifa. I la
normativa es estricta i les tarifes abusives, però ella no hi pensa
quan aprofita la seva pausa diària per fer un cigarret i rodejar la
mançana de l'estació de Plaça Catalunya; tot mirant bocabadada els
productes que exposen les botigues esperant algun badoc que cregui en
la seva molt venuda i pregonada utilitat.
I amb el
seu caminar feixuc de dona cansada baixa les escales de l'estació
amargament, la retonen al seu lloc de treball i veu els seus
companys, que darrera les barreres magnètiques esperen amb gossos.
Els seus uniformes són diferents , i porten més utensilis per poder
aplicar la normativa, en cas que el seu estudiat repertori de
paraules pronunciades en un to sempre diplomàtic, no funcioni.
Els saluda
amb la mirada i s'incorpora, veu com entren dos companys més,
aquests sí vestits de vermell, que es giren quan un jove d'aspecte
radical els hi crida : << Qué ?! Ya Es la hora de la redada ? >>,
mentre es toca amb el dit el canell, com si hi tingués un rellotge.
Això fa
bullir la ràbia dels revisors que es miren i pensen en seguir el
jove, que ha comprat una targeta i ha creuat les portes magnètiques, i aplicar-li severament la normativa.
Els
pensaments no els expressen en paraules, ni els converteixen en fets i els dos guàrdies i els
revisors baixen les escales per pujar als seus respectius trens.
El vagó en
silenci, només trencat per la xerrameca de dues veus agudes que
expliquen la diversió de què gaudiren el darrer cap de setmana. La
resta de passatgers amb el cap-cot resten absorts. Uns miren uns
aparells petits, sense cable, que són tot pantalla i que toquen lleugerament i suau amb els dits. Altres, amb uns
cables molt fins a les orelles, miren sense fixar la vista enlloc i
semblen no escoltar res. Aparentment, la majoria dels passatgers en
introspecció absoluta, semblen no tenir cap connexió amb el món on
la dona de l'Uniforme Vermell , que fuma cigarrets durant la pausa
diària que aprofita per rodejar la mançana de l'estació de plaça
Catalunya i camina amb prepotància tot retornant mirades de fàstic, are els vigila des de la su del vagó tot pensant en
les flors que ficaria en els gerros, que ficaria en la taula de vidra
que s'exposaven a l'aparador...
 |
| >> I ben mirat ells que en sabran de la normativa ? >> |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada