dijous, 15 de maig del 2014

Les paraules justes

Vivre sa vie, Jean-Luc GODARD, 1962

La relació entre el pensament i la paraula es tan intens que no hi ha cap diferència. Quan pensem, parlem, i quan parlem, no fem més que pronunciar sense cap filtre els nostres pensaments. En aquest sentit, si les persones oscil·lem entre el silenci i la paraula és perquè els moments de silenci ens serveixen per planificar els moments de paraula. És a dir, forçosament hem de fer una pausa, aturar el nostre jo actiu què és qui parla, per retrobar-nos amb el nostre jo interior què és qui pensa, qui crea la nostra personalitat individual. I basculem entre aquests dos móns perquè certament parlar és reneixer, si entenem que cada vegada que parlem estem creant una vida nova, diferent a la que portem en silenci. Els mots seran els palaus on podrem construir una existència nova, lliurement constituida, creada per ser el racó perfecte per postrar-se a l'eternitat. Amb la condició d'haver trobat les paraules justes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada