| In my craft or sullen art Exercised in the still night When only the moon rages And the lovers lie abed With all their griefs in their arms, I labour by singing light Not for ambition or bread Or the strut and trade of charms On the ivory stages But for the common wages Of their most secret heart | |
| Not for the proud man apart From the raging moon I write On these spindrift pages Nor for the towering dead With their nightingales and psalms But for the lovers, their arms Round the griefs of the ages, Who pay no praise or wages Nor heed my craft or art. |
En el meu ofici o art esquerp exercit en la calmada nit
quan nomes rugeix la lluna
i els amants reposen
amb ses seves penes entre sons braços,
treballo amb el cant de la llum
no per ambició o per pa
ni per lluïment o simpaties
en els escenaris de marfil,
sinó pel comú salari
del seus cors amagats.
No per l'home orgullós, apartat
de la rabiosa lluna, no escric,
des d'aquestes pagines ruixades
per les espumes del mar,
ni pels mort imponents
amb els seus rossinyols i salms
abraçant les tristeses de l'edat,
que no elogien, ni paguen
ni fan cas al meu ofici o art.
Dylan Thomas,Collected poems 1934-1952
El poema és fantàstic.brutal, arrollador, com sempre són, els grans mestres nort-amaricans de la 'generació perduda', vitals i enèrgics.Tot una ensenyança del que ha de ser la bona literatura. La traducció, molt bona. I el bloc extraordinari. (La mescla de música i poema m'encanta)
ResponEliminaEnhorabona Pol, per aquest nou bloc !
Gràcies !!
ResponElimina