FANTASMES
Quan es va fer fosc es va aixecar,
portava 8 hores allà. Quiet, immòbil, absent, rumiant què fer amb
la seva vida ara que ella ja no hi era.
Havien sigut com carn i ungla, i sabia
que qualsevol esperança de tornar a estimar era vana. Se l'estimava
molt, però ara li quedava una taca al seu record, perquè l'havia
deixat sol. I tot i que era conscient que ella no tenia la culpa, no
aconseguia foragitar aquell pensament acusador.
Havia reflexionat què fer a
continuació i al final va decidir no fer res. Seguiria la rutina i
la monotonia perquè tenia la certesa que res seria capaç d'omplir
el buit que ella havia deixat .
I així ho va fer, durant setmanes no
va fer res. Anava a treballar i tornava a casa, on restava immòbil
davant el televisor fins que era l'hora d'anar a dormir, i un cop al
llit es quedava despert mirant el sostre. Fins que un dia va començar
a llegir un llibre vell que tenia en un prestatge, i se'l va llegir
sencer d'una tirada.
A partir d'aquell moment la lectura es
va convertir en la seva obsessió i en poc temps la casa va estar
plena de libres. Va omplir els prestatges i ben aviat en va haver de
comprar més, i quan la casa va ser plena de prestatges, els llibres
es van apoderar de les taules, les cadires i el terra.
Llegia de tot, des de ciència ficció
fins a novel·la romàntica, passant per novel·les gràfiques,
best-sellers, clàssics, i fins i tot algun llibre infantil.
Llegia per foragitar els pensaments
sobre la seva dona, però alhora gaudia amb la lectura.
Un dia, al acabar “Fantasmes” es
va adonar que els llibres ja no el sorprenien, havia llegit tant que
ja sabia com es desenvoluparia l'argument o la reflexió que volia
fer l'autor només llegint les primeres pàgines.
I la sensació de buidor que
desapareixia amb la lectura va tornar lenta però inexorablement, i
el record de la seva dona va tornar a ocupar els seus pensaments.
Es va quedar a casa dies sencers,sense
fer res més que mirar un punt fix de la paret, on hi havia una foto
on sortien ells dos. De sobte, s'aixecava, anava al lavabo o a la
cuina i tornava a la butaca per fixar la vista al retrat. A les nits
no aconseguia dormir, però al quart dia d'insomni, el va vèncer la
fatiga i el cansament.
Va somiar en la seva esposa, però a
diferència d'altres cops, on somiava que tornaven a estar junts i
eren feliços, el somni va esdevenir malson...
Agitat, es despertà amb les idees
clares i determinació per dur-les a terme. Després de calmar-se, es
va aixecar i va agafar el llibre que tenia més a prop, el va obrir i
va arrencar cuidadosament la pàgina en blanc del principi, i així
amb tots els altres llibres que hi havia a la casa. Quan va tenir-les
totes, va escampar els llibres de sobre la taula, i, amb un bolígraf
a la mà va començar a escriure.
Va escriure sobre la seva dona: qui
era, com era, què havia fet a la vida, el que li agradava i el que
no, com el feia sentir... Va escriure tot el que sabia i tot el que
s'imaginava.
Escrivia i escrivia, dormia a estones
i tornava a escriure, Quan només li quedava una pàgina en blanc, ja
no va tenir res mes a dir.
Mil dues-centes vint-i-res pàgines
d'una persona, li van semblar moltes i alhora poques, es va quedar
mirant-les i es va encendre un cigarret. Va agafar l'últim full i va
escriure “Et vaig estimar i sempre t'estimaré, però haig de
seguir i ho he de fer sense tu”. El va depositar sobre el piló de
fulls i els va calar foc.
Mentre el foc consumia el paper, , va
somriure, ella sempre estaria present al seu record, però no podia
viure de fantasmes del passat, havia de continuar, i creia que ella
ho hauria volgut així. Bé, d'això no n'estava segur, però tant se
li'n donava, ella ja no formava part de la seva vida i anava a
començar-ne una de nova.
Va agafar les cendres i va sortir al
jardí. Amb els punys closos es va agenollar i va esperar que bufés
el vent, que se la va emportar cel enllà, lluny d'ell i la seva
vida.
Va tancar els ulls, i quan els va
obrir, era un home nou.
J. Olivares ; Virtuts i defectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada