A A. Martorell, poeta mediterrani.
Jo volia ser poeta, però
en el llarg camí,
vaig topar-me amb el
cementiri
de l'oblit. Les tombes
plenes de pols,
els xiprers movent-se amb
la força del vent.
Jo vull ser poeta però no
ho aconseguiré ,
les meves vivències són
anècdotes,
i em manté en vida
creure'm especial.
Però en la pluralitat
dels carrers
d'aquesta ciutat
sobrevalorada
sobrevolo entre cossos que
es mouen
mecànics. A mi també
m'escanyen
les llums i aquests alts
edificis
em tanquen en un cercle
d'incerteses.
Però jo volia ser poeta,
i després
d'escriure't uns sonets
vaig entendre
que ser poeta era :
prendre de la soledat la
virtut i
de l'alegria el defecte.
Gràcies !
ResponElimina