Les platges són immòbils, persisteixen.
Les gavines, en canvi, busquen consol.
en forma de brossa, que és menjar sota el sol;
i les persones , que moren, es vesteixen
amb parracs i designis que transmuten
cap a impression i aparences- disfresses?-
i caminen per estàtiques rajoles eternes
[ i brutes,
sense deturar la vista a l'ocell, per les presses
que els fan perdre la gran joia
de viure. Els estímuls en partícules,
floten. Ja no es parla; s'articulen
paraules.[ D'amor i glòria per la noia;
d'amistat i respecte cap al noi.] És ferèstec
l'impuls del respir, si per a cada glopanada
d'aire una il·lusió s'escapa trencada
i la propera vindrà baldada, pel fresc
contorn que confón l'entorn i al seu torn,
totes les espectatives se'm moren per una ampolla de rom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada