Amb clau de poemes ,
dic les coses.
Amb la claredat de les
paraules, jugo.
Intenta que els mots
volin, impulsats pel teu
anhel.
La desesperació ajuda;
la soledat enganya.
Amb la força dels meus
fatigues.
Necessito expulsar els
pensaments que corren,
com la sang de les teves
venes, pel meu cap
malalt de poesia.
Ajuda'm , tu també
penses.
Ajuda'ns, som pocs en la
lluita.
II
Captivat pel deliri amorós,
que em provoquen :
les teves dents,
la teva saliva,
els teus cabells.
Em deixo endur
cap al cel,
amunt, amunt
i m'enlaire amb ulls clucs.
Si els obrís veuria :
la fam dels nens
o el fum de les fàbriques.
Els boscos mancats
de la força dels arbres.
Els rius assedegats
per la falta d'aigua.
Però no obro els ulls,
car no vull veure
res que no siguin :
els teus cabells,
les teves dents
o la teva saliva.
Extraordinari poema Pol !
ResponEliminaAmb molta força
Enhorabona i gracies per escriure ('ns)